L’educació política s’afegeix a la llarga llista de temes transversals tractats: racisme, lluita no violenta, perspectiva de gènere, defensa ambiental…
“Lluito per una educació que ensenyi a pensar i no per una educació que ens ensenyi a obeir.” Aquesta és la frase que encapçala una llarga llista de reflexions del pedagog brasiler Paulo Freire a l’entorn del fet d’ensenyar i aprendre, i del compromís de transformació que suposa. Freire (1921-1992) va ser una de les grans inspiracions que van portar el bisbe Pere Casaldliga i el claretià José María Vigil a impulsar, fa 35 anys, l’edició de l’Agenda Llatinoamericana Mundial, com a contrapès a les fastuoses celebracions del que llavors es va commemorar com a cinquè centenari del descobriment d’Amèrica.
Els dos religiosos tenien molt clar que no hi havia res a celebrar, sinó moltes coses a reivindicar. Així, l’agenda va néixer com a altaveu d’aquells que no en tenen, de veu: els indígenes, els pobres, els oprimits… I amb el temps ha anat fent seves moltes més “causes justes”, com en deia Casaldàliga.
El racisme, la lluita no violenta, la perspectiva de gènere, la defensa ambiental i la resiliència comunitària són alguns dels temes transversals que s’han tractat en aquesta eina que supera els límits estrictes d’una agenda o un recordatori, ja que al seu voltant hi ha tota una xarxa d’iniciatives de sensibilització i actuació.
La llista de les frases de Freire me la facilita Jordi Planas, l’activista de referència a Catalunya en la divulgació dels continguts de l’Agenda. “Continuem amb el mateix esperit, treballant en coordinació de manera internacional per difondre els valors de l’Agenda”, explica. Físicament, es distribueix en una vintena de països: a Catalunya se n’editen 1.300 exemplars en català i 1.400 en castellà, per a la resta de l’Estat. Tot i ser nascuda de l’esperit reivindicatiu de la teologia de l’alliberament, és totalment aconfessional. No té cap ànim de lucre i els continguts es poden trobar lliurement penjants a internet ( www.llatinoamericana.org ).
Sota el seu paraigua, s’han anat creant i distribuint una ingent quantitat de materials pedagògics, des d’un calendari solidari que recull diferents efemèrides destacades fins a vídeos, llibres, pòsters, fullets, contes i una exposició itinerant que recull la història d’aquesta iniciativa que mobilitza tantes persones tant a l’Amèrica Llatina com a casa nostra.
Entre les novetats d’aquestes darreres edicions, hi ha la convocatòria de premis relacionats amb la solidaritat, als quals s’han afegit en aquesta edició dues convocatòries adreçades a joves: premi per al millor article d’opinió i premi al millor vídeo curt. Les temàtiques han d’estar, evidentment, relacionades amb els continguts de l’Agenda i servir de reflexió sobre la justícia, la pau, els drets humans, les lluites col·lectives…
L’objectiu és inculcar aquests conceptes entre els més joves i fomentar la seva creativitat i capacitat de crítica. Una tasca bàsica si es vol exercir la capacitat transformadora.
Contra la despolitització
Ho deixen ben clar la quarantena d’articles que es poden llegir en l’edició del 2026, que precisament tracta sobre l’educació política. Amb autors com la periodista especialitzada en l’extrema dreta Alba Sidera; els teòlegs Juan José Tamayo, Frei Betto i Yvone Gebara; la cineasta alemanya Martha Zein, i els activistes Joan Surroca, Josep Busquets, Martó Olivella i Nacho Dueñas, aquesta edició és, en resum, una crida contra la despolitització impulsada pel sistema actual, que segons denuncien els editors vol “adormir-nos, anestesiar-nos, insensibilitzar-nos, produint individus acrítics i no pas persones conscients, i de passada desarticulant o impedint la vida comunitària i l’organització social”.
Per això, reclama revertir la idea que la política es redueix a l’acció dels governants, “que ja no representen els interessos de la comunitat encara que tinguin programes socials o populistes”. Així, reivindicar una política compromesa amb la realitat serà el marc de la presentació de l’Agenda 2026, que es farà el divendres 31 d’octubre al centre cívic del barri gironí de Sant Narcís. S’hi farà un reconeixement a set figures destacades de la política municipal catalana, que van ser escollides en les primeres eleccions municipals democràtiques després de la mort de Franco, el 1979, i que al llarg d’aquests 35 anys de la història de l’Agenda també hi han estat col·laborant.
Es tracta del regidor Sebas Parra (1946-2022), activista i pedagog saltenc; Dolors Godoy, primera alcaldessa democràtica de Cassà de la Selva; Jaume Botey (1940-2018), professor, activista i regidor a l’Hospitalet de Llobregat; l’activista, artista i mestre Llorenç Carreras, primer alcalde democràtic de Bescanó; Joaquim Duran, regidor del primer Ajuntament democràtic de Malgrat de Mar; l’històric activista Jaume Soler, que va ser alcalde d’Arbúcies, i la també regidora de Salt, Carme Carbó, escollida recentment filla predilecta del municipi.
Un reconeixement merescut per a persones que exemplifiquen un dels principals valors de l’agenda: la capacitat transformadora a través de l’acció comunitària. Perquè, tal com recorda Jordi Planas manllevant una altra frase de Paulo Freire, “quan canvia la mentalitat d’un poble, canvia tot”.
Article d’Irene Casellas
Article publicat a El Punt Avui 27/10/2025: Article