Solidaritat dia a dia

El calendari solidari ja té 20 anys!

Des que al 1992 en Pere Casaldàliga i en José María Vigil van tenir l’encert d’iniciar el llarg camí de l’Agenda Llatinoamericana Mundial, aquesta eina pedagògica ha generat multitud d’espais diferents a on debatre sobre el món que veiem, què no ens agrada i com canviar-lo (veure, jutjat i actuar), ja sigui un cine fòrum, l’inauguració d’una exposició, una cantada, una xerrada  o una taula rodona. Alhora, la diversitat d’actes també ha incorporat diversitat de públic, a més de les xerrades obertes a tothom, l’agenda ha anat a escoles, instituts, universitats, entitats d’educació en el lleure, etc. Tot aquest ventall d’activitats ha general, a més a més, la necessitat de crear materials pedagògics per tal d’adaptar el missatge de l’agenda a aquest públics divers.

Des de la comissió de l’Agenda (“la colla”) anomenem carinyosament a aquests materials els “fills de l’agenda”. En aquest breu text no pretenc explicar fil per randa la diversitat de materials que els més de vint-i-cinc anys d’història de l’agenda s’han generat. Em centraré en un d’aquests fills que el proper 2021 complirà la respectable edat de 20 anys, em refereixo al Calendari Solidari.

De la multiplicitat d’informacions que ens aporta l’agenda (anàlisi, opinió, literatura, etc.) n’hi ha una que pot passar menys evident, però que és cabdal en l’agenda: les efemèrides. Recordar esdeveniments o persones que han marcat aquest difícil camí cap a un altre món diferent i necessari no es feina sobrera. Hem de conèixer i reconèixer la feina feta per agafar forces, estimular-nos, a no defallir a transformar la nostra grisa, per no dir fosca, realitat.

Les efemèrides que l’agenda ens no són les que normalment apareixen als nostres mitjans, ja siguin diaris, ràdios o televisions. Les efemèrides, però, no només són importants com a informació interessant i valuosa i que no ha de passar desapercebuda, també ho són com a excusa per debatre sobre els temes que les fan rellevants, ja sigui la lluita davant de les desigualtats, record de tragèdies o commemoracions de causes en les que cal militar per canviar aquesta societat.

L’Agenda ha demostrat ser una eina molt encertada, però si es pretén un missatge més directe i més nítid i, especialment dirigit a un públic jove, el format no sempre és el més adient. I quan hi ha dificultats és el millor moment per generar alternatives, fer virtut de la dificultat. Així va ser com en un ja llunyà 2002 va néixer el Calendari Solidari. Per tal de mostrar la diversitat de causes en les que cal participar per millorar el nostre món, es va decidir seleccionar exclusivament una efemèride per cada mes de l’any i en un format de pòster visualitzar-les totes d’una manera ràpida. Els primers Calendaris Solidaris van ser fruit de la feina realitzada pel col·lectiu de mestres de l’institut de Celrà, i per a ells és el reconeixement de la idea i de feina iniciada. També cal reconèixer la feina pionera de maquetació dels primers calendari, realitzada per en Pere Cornellà.

Després d’aquests primers anys els dinamitzadors van canviar, però l’esperit va continuar i fins i tot va créixer. Per una banda un nou dissenyador va assumir el repte l’any 2004 de fer cada any un calendari atractiu, en Xavier Besora, i per altre es va aconseguir treballar d’una manera més plural. A en Xavier li hem d’agrair bona part dels vint Calendaris Solidaris (incloent-hi el del 2021) i és de justícia reconèixer la dedicació i l’exitós resultat de tots aquests calendaris que es veuen a tot tipus de llocs (fins i tot han aparegut en sèries de ficció televisives).

Pel que fa a la participació, i de forma coordinada amb la campanya d’Anada-i-Tornada, es va treballar perquè les efemèrides fossin proposades des d’ambdós costats de l’Atlàntic, i així diversos anys les companyes centreamericanes ens han fet arribar propostes d’efemèrides per ser incloses en calendaris que s’han compartit, ja que alguns anys van existir calendaris en castellà (que es van difondre per llatinoamèrica) i calendaris en català. Cal comentar que excepcionalment algun any el calendari també ha aparegut en llengües minoritàries que es parlen a la Nicaragua caribenya. Ah! i si el Calendari Solidari és “fill de l’agenda”, també ell ha generat un “fill seu”, ja que de fa uns anys existeix una versió simplificada del calendari en format de punt de llibre (seria un “net de l’agenda”).

Sigui com sigui el Calendari Solidari no deixa de ser un tros de paper, això sí, d’un disseny elegant i atractiu, i que té com a objectiu compartit amb l’Agenda recordar-nos les causes pendents per les que cal lluitar i per les que tanta gent lluita cada dia … causes que ens permetran canviar la injusta societat i l’egoisme imperant en bona part de la humanitat.

Dani Boix
Coordinador del Calendari Solidari