Aquestes darreres setmanes, els amics Jordi Planas i Llorenç Carreras a banda de continuar amb les presentacions de l’Agenda Llatinoamericana 2025, que aquest any incideix en el tema No violència i Joventut, han organitzat xerrades sobre persones i moviments compromesos en les lluites a favor dels drets humans, el canvi climàtic i les guerres neocolonials imperialistes orquestrades per les grans potències i les multinacionals dels anarco-capitalistes, o diferents totalitarismes internacionals que paradoxalment volen obligar als governs de la Unió Europea a gastar més en seguretat o el que és el mateix, armament.
El primer acte que es va fer va tenir lloc a l’Escola d’Adults de Girona i va comptar amb la participació d’en Jordi Planas i de M. Güell, que varen presentar una actualització del famós mapa/planisferi de Peters. Els dos ponents varen explicar que actualment hi ha en el món 36 conflictes actius dels quals 23 es consideren de gran intensitat generant un gran nombre de morts i de desplaçats.
A banda de molts conflictes que no surten en els mitjans, Planas i Güell també van parlar de les dues guerres que mereixen més atenció mediàtica actualment, els conflictes d’Ucraïna i el genocidi de Gaza, que té un comptador diari de víctimes que ja supera les 60.000 i cada dia anem sumant.
En el Centre Cívic del barri Vell es va presentar un original documental intitulat Hoy y no mañana que parla de la repressió que varen patir les dones xilenes arran del cop d’estat de Pinochet perpetrat l’11 de setembre de 1973. El documental tracta de com es varen organitzar les dones xilenes més polititzades per denunciar els excessos de la dictadura. Les xilenes varen donar en el seu moment un grandiós testimoni, muntant protestes pacífiques i no violentes molt imaginatives, que van donar aquells anys la volta al món.
Els companys de l’Agenda Llatinoamericana, amb motiu d’acomplir-se el cinquantè aniversari del cop militar a Xile que enderrocà el govern democràtic que presidia Salvador Allende, ja varen editar un llibret en el qual es parlava del testimoni del president, del prevere castellonenc Joan Alsina i Hurtós i del cantant Víctor Jara. Recordo que aleshores vàrem fer un mural en un llençol en el que hi havia la cara dels tres protagonistes. Aquesta pancarta va presidir totes les presentacions que es varen fer a les nostres comarques.
Les campanyes solidàries que organitza la gent de l’agenda ens han dut a escriure diversos articles sobre l’activisme social que desinteressadament programa aquest col·lectiu. Encara recordem l’any 2009 la presència a l’Aula Magna de la Casa de la Cultura de Girona de l’activista colombià Javier Vera que encara avui, 16 anys després, viu amb la seva mare a les nostres comarques, una dècada i mitja després que es veiés obligat a deixar el seu país víctima de la persecució política que patia. El seu compromís crític a favor dels drets humans, el respecte al medi ambient i la justícia social no fou entès per sectors extremistes d’aquella societat que l’amenaçaren de mort i l’obligaren a exiliar-se.
En Javier, integrat ja a la nostra societat, parlant un excel·lent català, ens va explicar un projecte que impulsa sota el nom d’Eco Esperança que agrupa un moviment juvenil que actua a nivell nacional i internacional. En Javier és un home informat, actiu i ben preparat que sap formular molt bé les idees que defensa.
La mateixa setmana vàrem assistir en el Departament d’Educació de la Universitat de Girona a dos esdeveniments que varen tractar de diferents aspectes del procés de pau que té lloc a Colòmbia. En un dels actes hi varen participar representants de les FARC que estan exiliats a Barcelona. També vam assistir a una exposició fotogràfica realitzada per Alexi Rochi i Federico Ros patrocinada per l’entitat Acció Internacional per la pau. També vàrem poder veure un gran pòster i textos que il·lustren la història de les FARC i imatges del seu dia a dia, com és la vida quotidiana en els campaments que l’organització té a la selva colombiana.
En els textos llegim que el 2016, després de més de 50 anys de conflicte armat, per fi es va posar fi a una guerra civil que enfrontava a grups guerrillers amb el govern de Bogotà. Amb la firma d’un document solemne, les parts arribaren a un acord acceptable per a tothom i així 13.000 combatents pogueren deixar les armes i reintegrar-se a la vida civil com a primer pas d’un ambiciós programa de reconciliació nacional que encara avui continua intentant sumar a l’acord a grups rebels que inicialment no signaren els document ales quals si que subscriviren les FARC i l’ELN.
El conflicte colombià, que no obria mai cap telenotícies, es va endur per davant a mig milió de persones. Avui, tot i que el país sud-americà està regit per un govern d’esquerres liderat per Gustavo Petro, costa molt d’avançar per la resistència de les oligarquies que manen molt i perquè les organitzacions de narcotraficants, tot i que han perdut força, encara tenen molt de poder.
Avui en dia, lluny de la capital i de zones que encara no controla l’exèrcit, els càrtels de la droga continuen fent negocis, tenint molta influència i perseguint els moviments progressistes que malden per democratitzar el país.
Després de la signatura dels acords de pau, més de 1.600 persones han estat assassinades, estem doncs molt lluny encara d’aconseguir que la pau sigui de veritat efectiva al país d’en Juan Valdés.
Volem cloure aquest escrit amb unes paraules pronunciades per en Francisco Javier, l’activista colombià establert a les nostres comarques: «En aquests moments ens hem d’omplir de valentia per a defensar i promoure els drets humans i en especial el dret a viure en un planeta sa, net, digne i sobretot en pau. Tot i ser conscients del caos que encara ens envolta. Cal que transformem la indignació en ecoesperança per tal de poder construir un món millor».
Article de Lluís Bosch Martí
Article publicat a Diari de Girona 06/05/2025: Article