Tinc un bon record de les meves estades a Cuba. A Catalunya, un metge cubà ha operat dos membres de la meva família amb un tracte i una capacitat excel·lents. Tinc un amic cubà escriptor i director de teatre que és un revolucionari exemplar. Quantes lliçons d’humanisme que he après convivint amb cubans. Em plau fer-me ressò del manifest publicat per la Xarxa Mundial de l’Agenda Llatinoamericana davant d’un nou episodi d’agreujament del bloqueig del qual Cuba ha estat víctima des del 1960 per part dels Estats Units d’Amèrica. Sobre aquesta qüestió s’ha votat a l’ONU diverses vegades des del 1992, sempre a favor del seu alliberament. Són majoria els països representats en aquesta instància internacional els que ratifiquen, amb aquestes resolucions, que aquest bloqueig és un crim i una violació a la carta fundacional. Quan la prosperitat d’un poble és bloquejada d’aquesta manera, ho hem de denunciar. Mentre els cubans resisteixen, no podem mirar cap a una altra banda. Cal continuar la denúncia. En el nostre cas, publicant. És la transformació de les consciències el que ens ajudarà a construir un món més solidari i plural. L’imperialisme i les hegemonies geopolítiques no són compatibles amb la diversitat que aflora de la mare terra. Cada poble s’ha de poder desenvolupar segons el seu propi projecte. Sense ingerències, sense imposicions, sense ser el pati de darrere de ningú.
Article de Jordi Planas
Article publicat a El Punt Avui 10/04/2026