Els núvols de l’Amazònia són com un gran riu gegant que porta la pluja i manté la selva humida. L’Amazones és el seu gran riu. Allà hi viu la Yakumama. La mítica serp gegant d’aigua. La deïtat natural, el cicle de la vida dels ancestres, el poder sagrat contra els qui volen violar els ecosistemes. Ara, la Yakumama està ferida… i és molt perillosa.
En el resum anual d’El Punt Avui (31.12.2025), l’Òscar Palau parlava amb tota claredat de com “el canvi climàtic no s’ha evitat i ha donat pas a l’emergència climàtica” i ens recordava allò que ja sabem: la dana, l’estiu dels incendis, les riuades, l’escalfament global i també hi podem afegir la desforestació, l’impacte dels sistemes de producció intensius, els costos i, per damunt de tot, les víctimes. En realitat, l’encapçalament de la plana “Catàstrofes naturals” no era el correcte, com recorda Joanna Haig, professora emèrita de física atmosfèrica a l’Imperial College a Londres (El País, 27 de desembre del 2025), tota vegada que “aquestes catàstrofes són el resultat inevitable de la contínua expansió dels combustibles fòssils i el retard polític a l’hora d’enfrontar-los”. I els afectats sempre són els més vulnerables, persones i països, que no han contribuït a l’escalfament. Per això parlem de justícia climàtica.
El clam per la justícia climàtica va inundar els diaris tot just fa tres mesos. A Belém, al Brasil, la COP30 discutia com fer front a l’escalfament global. No hi va haver acord final sobre la reducció dels combustibles fòssils més enllà dels adoptats en altres conferències… però tots els experts ja assenyalen que en cas de seguir així la temperatura de la Terra s’enfilarà al 2% d’aquí a pocs anys. Nosaltres vàrem ser a la COP30, com a representants de l’Agenda Llatinoamericana Mundial a la Cimera dels Pobles, un espai de debat, reivindicació i mobilització de més de 1.000 organitzacions d’arreu del món: organitzacions populars, moviments ecologistes, pagesos, pobles indígenes, moviments juvenils, feministes i tota la societat civil que vol dir prou a la violència que estem exercint contra el nostre planeta i reclamar la necessitat de construir polítiques de justícia ambiental. Amb forta presència dels pobles indígenes de tota l’Amazònia aquesta ha estat una cimera especial, el treball de la qual, recollit en el manifest final, fou entregat a la presidència de la COP30. En la Cimera dels Pobles es va fer una anàlisi de la situació en clau popular i comunitària, posant la vida al centre i el bé comú, en visió de justícia social i sense perdre de vista els drets humans i de la natura. Els sis eixos de confluència han estat: defensa dels territoris i maretoris indígenes i sobirania alimentària; reparació històrica i lluita contra el racisme ambiental; transició justa, popular i inclusiva; defensa de la democràcia i l’internacionalisme dels pobles; urbanisme sostenible i justícia social a les ciutats; drets de les dones i justícia de gènere. En la declaració final es fan propostes que s’haurien de concretar de forma global i en cada un dels països. També es desenvolupa un full de ruta que marca la lluita social, de la participació popular i la solidaritat internacional dels propers anys per avançar en processos integrats de lluita.
La Yakumama no pararà si nosaltres no frenem i ens plantegem una canvi global de la nostra percepció del món i els seus reptes. El clam de la justícia climàtica es va sentint a tot arreu. Qui hagi visitat aquest Nadal l’exposició de pessebres de Medinyà Narcís Dalmau haurà vist el pessebre Desert i àrid que Miquel Felip va crear per denunciar la crisi climàtica. Tan lluny i tan a prop.
Article de Roser Font
Article publicat a El Punt Avui 17/02/2026: Article