Tota intervenció que vulneri la vida, no està exempta de violència. És necessari saber identificar aquells arguments fal·laços dels qui busquen legitimar aquestes intervencions, ja que, davant l’amenaça, és necessari organitzar-se i actuar. Qualsevol estratègia de lluita per la qual s’opti ha de ser noviolenta i activa. És determinant no equiparar-se als que cerquen la violència com a solució. Hi ha els qui per herència cultural saben com fer-ho, però què succeeix amb els que no en saben? Els exemples de lluites a través de la noviolència activa estan documentats en les històries dels nostres pobles i inspiren als que es veuen en la necessitat de resistir i actuar. Algunes experiències reeixides encara no documentades popularment, tenen també un gran potencial per animar els que es veuen cada vegada més relegats a les perifèries d’un món que es nega a admetre altres mons possibles.

Cada generació enfronta aquests problemes i la joventut té un rol determinant en el rumb de cada poble, sigui pel que fa o deixa de fer. Per a articular aquest rol hem de tenir clar què és ser jove en cada àmbit de la societat. És enganyós encunyar termes com “la joventut d’avui” que assigna una generalitat llunyana de les realitats de cada poble. La joventut no és merament el grup social amb un determinat rang d’edat, és també una categoria sociològica basada en una identitat generacional amb els seus ideals i les seves necessitats de canvi. A més, el context cultural i social permet referir-se a la joventut d’un cert poble, país, moviment, creença o convicció.

Per a aquest any 2025, l’Agenda Llatinoamericana Mundial proposa elevar la veu davant la imparable i violenta carrera pel control de territoris, de recursos i de poder que amenaça la vida del planeta. La violència es manifesta en cada problemàtica, local, nacional i internacional, i s’aguditza contra les persones vulnerables o perilloses per al sistema, contra líders estudiantils, ecologistes, activistes feministes, comunitats indígenes i afrodescendents, defensors de drets humans, periodistes compromesos, migrants; persones que són desposseïdes, empobrides, empresonades, torturades, bandejades, amenaçades i assassinades.

Aquest crit no és de guerra, és per prendre consciència i ser part activa d’una resistència urgent i improrrogable; d’una acció noviolenta i activa entesa com la força organitzada de les majories conscients, que a través d’accions (vaga. de braços caiguts…) i omissions (objecció selectiva al consum…) sense més armes que el propi cos, exposen la vida i la llibertat en favor d’una causa i, exposant-se, emplacen, denuncien i mostren a plena llum els seus agressors, fins a vèncer-los. No obstant això, és necessari reflexionar sobre l’estat de la consciència col·lectiva de les generacions posteriors a les grans victòries del segle XX i inicis del segle XXI, obtingudes per aquelles generacions i joventuts que van somiar que els seus hereus defensarien aquestes victòries i continuarien lluitant per assolir-ne d’altres que van quedar pendents.

Que aquesta Agenda Llatinoamericana Mundial sigui la veu d’aquestes joventuts que han heretat la voluntat dels seus predecessors, que s’utilitzi en el seu treball de base per a formar, organitzar i mobilitzar, des de les seves localitats, d’acord amb la resta del planeta. Cal visibilitzar els qui ja lluiten noviolentament, animar als qui encara no superen les barreres que els aturen o només coneixen la violència com a alternativa. És aquí on
la noviolència activa es proposa com l’estratègia que, per si mateixa, ja és observable en les joventuts que s’esforcen per viure considerant la cura de la casa comuna i els qui l’habitem. És necessari construir, des de les joventuts, amb els aprenentatges de les joventuts passades, aquesta estratègia capaç de proposar i mostrar el camí a “un altre món possible” per mitjà de la noviolència activa.

Fraternalment i sororalment,

Agenda Llatinoamericana Mundial