Si a més la contrastem amb el moment actual de les nostres societats –societats egocèntriques, societats organitzades per i per al consumisme desmesurat, societats que menystenen la seva humanitat, societats que lluiten per deshumanitzar allò humà– aleshores el contrast fins i tot és irònic i nefast, una bogeria.

Havent advertit aquesta crisi des de tants espais de lluita, per diferents veus, a través de les dècades, és innegable que no està pas tot perdut. De fet, hi ha molta esperança bategant arreu del món i, com no, a la nostra Pàtria Gran, dins d’aquestes veus, en la nostra Agenda. Aquest any 2022, la Llatinoamericana mundial, ve tamisada per molts punts crítics que, com sempre, alerten sobre allò que no té cap mena de contradicció (el canvi climàtic, per exemple), però, sobretot, per una realitat encara més crua, la COVID-19 i la vida POSTPANDÈMIA.

El virus ha desemmascarat, encara més, aquestes realitats de l’«evolució humana», que enguany es mostren en els pensaments variats i sempre profètics dels nostres articulistes, fi lls del seu temps, posant un especial interès en el paper de les veus en conjunt, dels esforços de germanor i la importància d’unir aquests esforços. Les organitzacions socials es converteixen en l’eix on giren les idees del veure, jutjar i sobretot l’actuar, de les nostres lletres.

Certament, la pandèmia que va començar el 2019 encara és lluny d’acabar i ha agreujat les injustícies i les desigualtats. No obstant això, és a través del treball en grup, en comunitat, que s’entreveu la major de les esperances; amb una feina de base renovada pels ideals i per les tecnologies, les consciències continuaran despertant-se. I en conseqüència i amb esperança, la història haurà d’aturar-se i després girar vers la humanització i el procés d’amalgamació amb la mare terra.

De signes d’esperança n’hi ha, tot i que en algunes realitats semblaria que no. Encara hi ha esforços titànics per evitar l’hecatombe global, i és allà on s’han d’encaminar els nostres esforços. L’adaptació ha començat, és clar que amb un enorme esforç per part de tothom, perquè la humanitat és així, canviar i adaptar-se és difícil: trencar paradigmes, treball de base, humanitzar la humanitat, són algunes de les claus que els moviments populars ja han començat a posar en pràctica. En alguns àmbits amb menys força, com en els espais religiosos o d’espiritualitat, on els canvis són realment més difícils (tot i que són evidents els girs en els paradigmes de l’església catòlica amb el papa Francesc per esmentar una feliç excepció); no obstant, existeixen grups que realment ho tenen clar, els de nous espais a la diversitat sexual, els grups de suport i defensa dels migrants o els que lluiten acarnissadament per la defensa de la Pachamama, la nostra mare terra. I és a tots aquests esforços en conjunt que la Llatinoamericana mundial obre els seus espais enguany, sempre en conseqüència del seu temps i de la seva gent. Presentem doncs, aquest esforç de molts grups, de pensadores i pensadors, somiadores i somiadors, articulistes, promotors i promotores, editors i editores que incansablement lluiten per aquestes esperances que impulsen les grans causes, des del més mínim, plantant cara als més grans reptes de l’espècie humana sense treva i sense dubtar.

Fraternal-sororalment.

Agenda Llatinoamericana Mundial